Per l’amplificació informacional de la nostra societat xarxa però també pel dinamisme de les nostres vides, tenim la tendència a incorporar conceptes, constructes i praxis al relat personal i professional que construïm en la quotidianitat. El concepte «Tercer Sector» no és l’excepció.
Des d’un enfocament comunicacional i professional, en referir-nos al Tercer Sector estem també referint-nos a una regió de l’Economia Social i Solidària (ESS), no lucrativa, que agrupa organitzacions que tenen entre els seus valors l’empatia social (OESS). Llavors, en aquest context, Què entenem realment per Tercer Sector?
En el document 2011 «Economia social i solidària: el nostre camí comú cap al Treball Decent» de la OIT, s’indica:
«En alguns països, el terme “tercer sector” és utilitzat a nivell de la política i els professionals com a sinònim de sector no lucratiu o sector de l’economia social. Encara que aquest terme no explica bé el concepte de OESS, ofereix un valor agregat al sector de l’economia social, situant-lo a continuació del sector públic i el sector privat en el discurs.» (Di Meglio, Gasser, Coumba Diop, 2011, p.13).
Amb una mica d’astúcia sociològica, i aventurant-nos a una lleugera interpretació de la semàntica i de la pragmàtica del concepte, podem inferir que existeixen dos sectors superposats, més ben situats, al Tercer Sector però també visualitzem una realitat: amb el concepte Tercer Sector establim una categoria diferenciadora respecte del sector públic i privat, una categoria que proposa un discurs i un accionar social solidari i independent dels interessos que dominen en aquelles altres dues esferes de poder i que és més congruent amb l’assoliment de les metes per la sostenibilitat de l’Agenda 2030.
He volgut iniciar el meu blog amb aquest lleuger sobrevol reflexiu per a situar les meves idees posteriors en el marc de les dimensions i implicacions del rol de les organitzacions del Tercer Sector en l’Economia Social i Solidària (ESS); economia que prioritza la solidaritat distributiva dels beneficis i la riquesa social amb una dinàmica de funcionament col·lectiu basat en la governança compartida, l’apoderament dels col·lectius socials en la presa de decisions i la identificació de les persones amb el compromís de superació de la realitat socioeconòmica que comparteixen. Aquests aspectes són clau per a entendre i diferenciar al Tercer Sector i les OESS de les empreses públiques i privades (Ibídem, p.7).
No obstant això, per a articular les activitats del Tercer Sector és necessari el diagnòstic situacional de les problemàtiques socials, el reconeixement de les necessitats econòmiques prioritàries, i la suma de les competències i voluntats dels diferents actors socials. Aquests aspectes permeten fer zoom en les metes primàries del canvi social. D’això es tracta? Si, del canvi social amb base en la sostenibilitat de les diferents maneres de vida, la cohesió social per al desenvolupament d’activitats productives responsables i el compromís per la inclusió de totes les expressions humanes.
Una reflexió més: les iniciatives i el treball del Tercer Sector s’inspira en valors socials i aquests es col·loquen al servei de la cohesió comunitària i la transformació social, per la qual cosa el progrés no es mesura per l’acumulació de riqueses sinó per la participació voluntària i l’acció solidària de membres de diferents capes socials i econòmiques i pel desenvolupament de les capacitats de resiliència per a corregir les asimetries socioeconòmiques i mediambientals, heretades des de l’oblit oficial i l’interès capitalista privat.
Des de quals perspectives es desenvolupen les iniciatives del Tercer Sector?
Aquesta és una pregunta clau. Especialment si, a partir de donar-nos unes certes respostes, podem situar les emprenedories d’organitzacions i les activitats del voluntariat que es desenvolupen en el Tercer Sector. D’una banda, des d’una perspectiva funcionalista l’interès estaria centralitzat a corregir les alteracions i discontinuïtats del sistema social, amb un baix nivell de participació de tots els grups d’interès. Des de la perspectiva conflictivista, en canvi, els programes per a afrontar l’exclusió, la precarietat i injustícia social parteixen de la premissa que el propi sistema genera aquestes distorsions. Aquestes són dues lògiques enfrontades, sens dubte.
D’altra banda, des de la perspectiva socioconstruccionista les organitzacions del Tercer Sector estan més reclamades a desconstruir les veritats aparents i construir nous significats a partir de les experiències, les percepcions i els interessos de les persones que construeixen la realitat social. El valuós d’aquesta perspectiva socioconstruccionista és que trenca amb aquesta seqüència de desafiliació de les persones amb el seu entorn social, polític, cultural, mediambiental i econòmic (Durkheim, 2001). És a dir, s’enforteixen els vincles de convivència entre diversos col·lectius socials. Finalment, des de l’enfocament de l’acció col·lectiva es dóna valor a les propostes d’actuació i d’inclusió de noves experiències, lògiques i demandes socials dels grups d’interès per a provocar una transformació social amb pràctiques socials justes i de beneficis directes i indirectes compartits. Hem de considerar que les premisses del Tercer Sector estan alineades amb aquestes dues últimes perspectives per ser inclusives, no categorizadores, i perquè les activitats s’enfoquen en el canvi del paradigma societari.
En el pròxim post farem zoom en les entitats del Tercer Sector, i especialment en les iniciatives de la xarxa de Banc del Temps, el seu impacte en el voluntariat social de Catalunya i les maneres d’integrar-nos al treball social solidari.
Referències:
Di Meglio, R., Gasser, M., i Diop, C. (2011). Economia social i solidària: el nostre camí comú cap al Treball Decent. (2da. Edició). Torí: OIT. Recuperat de https://www.ilo.org/empent/units/cooperatives/WCMS_166369/lang–es/index.htm
Comparteix aquest post en Facebook, Instagram i Twitter per a incloure més opinions sobre el Tercer Sector, i no oblideu deixar-me els teus comentaris que tots són benvinguts!
Tercer Sector en el punt de mira 
Hola Alba,
És una bona entrada. Una bona integració d’aprenentatges d’altres disciplines (com els models teòric/metodològics) i també un esforç en utilitzar vocabulari tècnic.
Recorda que l’assignatura, en les diverses sessions va facilitant lectures i powers que t’ajudaran a contextualitzar el Tercer Sector.
A Catalunya i España, acostumem a diferenciar el que es Economia Social (amb la seva legislació específica) del que és el Tercer Sector (associacionisme -associciacions/fundacions i voluntariat). També amb la seva pròpia legislació.
Sí què és cert que, a Europa, ambdues perspectives es presenten més unificades i pels texts que veig que has escollit, la idea que s’ha transmès és que parlem de Economia Social.
En l’assignatura no ens centrem en aquesta última perquè ja teniu altres assignatures que ho fan.
Crec que serà interessant que facis les lectures que hi ha indicades en els diversos mòduls (recursos) perquè t’ajudaran a comprendre millor el fenomen a Catalunya. Ampliar la informació és quelcom que puntua positivament, però també cal haver seguit els documents facilitats a l’aula.
També pots seguir el blog de l’assignatura on a mà dreta hi ha tot un seguit de planes web del nostre territori que et poden ajudar a contextualitzar a Catalunya.
En quant a la meva aportació a les idees que has donat, jo discrepo que les entitats del TSAS tinguin -en general- un enfocament disruptiu amb el paradigma social o estructures socials dominants. És clar, algunes sí, però la majoria crec que estan més aviat en el funcionalisme (en el pitjor dels casos) i la perspectiva conflictivista (en el millor) les menys, tenen abasts més potents de transformació social. És la meva opinió,… no se que pensen els companys… Potser podries dir-me en que t’has basat per valorar-les com a tant transformadores. Sempre em reservo el dret de canviar d’opinió! així que accepto rèpliques!!!! ; )
Amb tot, com t’he dit, és una bona entrada! ÀNIMS I ENDAVANT!!!!
Me gustaLe gusta a 1 persona
Hola Carol,
En el post anterior he volgut fer un lleuger sobrevol sobre el mapa conceptual de la ESS i el Tercer Sector, partint més d’enfocaments generals i de premisses que des de les realitats que podem percebre Espanya i Catalunya.
En aquella ocasió, vaig fer un intent per establir les coordenades dins de les quals podrien desenvolupar-se les activitats del Tercer Sector i vaig avançar cap a una idea: les emprenedories o iniciatives de les entitats del Tercer Sector poden dinamitzar-se des dels fonaments de, almenys, 4 perspectives.
També, és cert, des d’un punt de vista idealista que vaig considerar que l’essencialitat de la perspectiva socioconstruccionista, i de l’enfocament de la teoria de l’acció col·lectiva, estan més emparentades amb els propòsits per la transformació social de les activitats productives del Tercer Sector; no obstant això, la realitat dominant pot, i de fet és, diferent.
En el pròxim post m’aproximaré a aquesta realitat a Catalunya, sense perdre-li la pista a les perspectives que vaig considerar en el post anterior però fent zoom en contextos socials específics per a comprendre què és realment el Tercer Sector, especialment, tractant de revelar el rerefons dels seus assoliments, febleses, experiències i oportunitats de participació.
Moltes gràcies pel teu comentari.
Me gustaMe gusta